Pensaments sobre els canvis....
Li estava escrivint un mail a la meva amiga Judit (amiga des de que teniem 14 anys) i pensava en com ha canviat tot.
Quan teniem 14 anys ens comunicavem amb les amigues amb el telèfon fix de casa. Ens hi estavem tota l'estona que podiem fins que el pare, la mare o algun germà ens fotia un crit perquè pengessim i poguessin utilitzar-lo ells.
Ara la majoria de cases tenen internet i les trucades surten de franc. Ja no han de limitar l'estona de la conferència perquè s'hi poden estar tanta estona com vulguin. I com que molts tenim inalàmbrics, ja no serveix l'excusa de "penjo que truquen a la porta" o "et truco després que haig d'anar al lavabo". Ara ho fem tot al mateix temps. Som multi-tasca!
I com que tots els crius tenen mòbil (la mitjana d'edat a la que tenen el primer està entre els 9 i els 12 anys), si el telèfon de casa està ocupat per un progenitor o un germà, truquen des del mòbil. O envien un SMS. Probablement serà un missatge d'aquells que jo ja no entenc. Ho fan tot tan abreviat per condensar el màxim de caràcters en una pantalla que els que estem acostumats a escriure les paraules senceres ens costa de llegir. Quan en rebo un d'aquests, la majoria de les vegades l'haig de llegir tres cops per entendre què hi posa.
A l'estiu ens enviavem postals dels llocs que visitavem (si sortiem de viatge) o ens escriviem cartes amb els companys de classe perquè haviem d'estar 3 mesos sense veure'ns!!!!
Ara tot s'acaba amb el mail. Pots enviar un mail a algú que fa anys que no veus o a la companya de feina que ha marxat fa mitja hora i que encara no ha tingut temps d'arribar a casa.
Tant se val si el que has de dir o escriure és important o no. Com que enviar un mail no et costa quasi bé ni cinc, ho fas. I per la mateixa regla de tres utilitzem el mòbil per trucades completament estúpides.
Cada cop tenim més recursos per estar connectats amb mig món a la vegada i cada cop som tots més independents, més asocials i més impersonals.
Quan teniem 14 anys ens comunicavem amb les amigues amb el telèfon fix de casa. Ens hi estavem tota l'estona que podiem fins que el pare, la mare o algun germà ens fotia un crit perquè pengessim i poguessin utilitzar-lo ells.
Ara la majoria de cases tenen internet i les trucades surten de franc. Ja no han de limitar l'estona de la conferència perquè s'hi poden estar tanta estona com vulguin. I com que molts tenim inalàmbrics, ja no serveix l'excusa de "penjo que truquen a la porta" o "et truco després que haig d'anar al lavabo". Ara ho fem tot al mateix temps. Som multi-tasca!
I com que tots els crius tenen mòbil (la mitjana d'edat a la que tenen el primer està entre els 9 i els 12 anys), si el telèfon de casa està ocupat per un progenitor o un germà, truquen des del mòbil. O envien un SMS. Probablement serà un missatge d'aquells que jo ja no entenc. Ho fan tot tan abreviat per condensar el màxim de caràcters en una pantalla que els que estem acostumats a escriure les paraules senceres ens costa de llegir. Quan en rebo un d'aquests, la majoria de les vegades l'haig de llegir tres cops per entendre què hi posa.
A l'estiu ens enviavem postals dels llocs que visitavem (si sortiem de viatge) o ens escriviem cartes amb els companys de classe perquè haviem d'estar 3 mesos sense veure'ns!!!!
Ara tot s'acaba amb el mail. Pots enviar un mail a algú que fa anys que no veus o a la companya de feina que ha marxat fa mitja hora i que encara no ha tingut temps d'arribar a casa.
Tant se val si el que has de dir o escriure és important o no. Com que enviar un mail no et costa quasi bé ni cinc, ho fas. I per la mateixa regla de tres utilitzem el mòbil per trucades completament estúpides.
Cada cop tenim més recursos per estar connectats amb mig món a la vegada i cada cop som tots més independents, més asocials i més impersonals.
.