Cogitare et scribere

El de diumenge va ser el primer derbi Barça-Deportivo que viviem el Miguel i jo junts. Quan em deia que cridava i insultava no me'l creia. I no sé perquè: tenia tota la raó del món. És increïble com es posa de nerviós veient un partit de futbol del seu equip.

La imatge era per veure: cadascú erem asseguts en un sofà, amb el nostre mp3 a l'orella escoltant el Carrusel (ell) i Rac1 (jo). Ell botant i rondinant tota l'estona; jo com si veiés un partit de petanca.

Al final (cap allà les dotze de la nit) va deixar anar allò de "felicitats"... com si a mi m'hi anés la vida. Suposo que aquesta és la diferència entre viure de debó un partit i mirar-lo com qui segueix el Telenotícies....