Cogitare et scribere

Acabo de rebre aquest correu ara mateix:

"Benvolgut/da soci/sòcia,
El club té el plaer de comunicar-li que la seva sol·licitud de compra d'entrades per al concert que Bruce Springsteen farà el dia 19 de juliol del 2008 al Camp Nou ha estat una de les guanyadores del sorteig públic efectuat avui, dia 4 de desembre, davant de notari a les oficines del club."

Això vol dir que el dia 19 podré anar a veure al Boss!!! UEEEEEE!!!!!!!
No em pensava pas aconseguir-ho perquè els dos dies que han venut entrades ha estat impossible contactar (via telèfon o mail) amb TickTackTicket.
Com a mínim ja li he tret partida a la quota que pago per ser sòcia de Can Barça!!

He tingut el bloc una mica abandonat últimament. Se m'ha ajuntat un munt de feina per una banda, el pont de la Constitució que hem anat a Londres per una altra i les poques ganes d'escriure que tenia quan arribava a casa.
El cert és que el nivell de feina sembla que ha baixat una mica (només una mica) i tot torna a la normalitat.
A Londres ens ho hem passat genial. I també ens hem cansat un munt. El motiu és molt simple: la pasta. Un bitllet de metro senzill (és a dir, un viatge) costa 4 Lliures o el que és el mateix, 6 Euros. Entendreu que ens fotessim unes patejades per tal d'estalviar transport públic.
El temps ha estat una merda: ha plogut cada dia, hem tingut unes ventades impressionants i un fred del cal nassos! Divendres i dissabte la temperatura màxima va ser de 6ºC
Però exceptuant les inclemències meteorològiques (d'altrament previsibles quan es tracta de London), les mini-vacances han anat de conya.

El de diumenge va ser el primer derbi Barça-Deportivo que viviem el Miguel i jo junts. Quan em deia que cridava i insultava no me'l creia. I no sé perquè: tenia tota la raó del món. És increïble com es posa de nerviós veient un partit de futbol del seu equip.

La imatge era per veure: cadascú erem asseguts en un sofà, amb el nostre mp3 a l'orella escoltant el Carrusel (ell) i Rac1 (jo). Ell botant i rondinant tota l'estona; jo com si veiés un partit de petanca.

Al final (cap allà les dotze de la nit) va deixar anar allò de "felicitats"... com si a mi m'hi anés la vida. Suposo que aquesta és la diferència entre viure de debó un partit i mirar-lo com qui segueix el Telenotícies....

Mireu el vídeo. La cançó enganya.

Moltes de nosaltres ens hi veurem reflectides. Hasta ahí puedo leer....

No us desitjaré allò de pau al món, felicitat, que la gent s'estimi i que tothom sigui generós.

Simplement us demanaré que vivim en pau amb nosaltres mateixos i que valorem el que tenim perquè tot és efímer en aquesta vida. La felicitat completa no existeix així que no cal desitjar més del que tenim sinó conformar-nos amb el que hi ha i apreciar les bones coses que ens envolten.

Dissabte passat vam anar a veure el Mamma Mia al BTM (Barcelona Teatre Musical o Palau d'Esports del carrer Lleida com encara el coneix la majoria).
El passat mes d'abril, quan vaig estar a Madrid, ja vaig veure l'espectacle i va agradar-me tant que he decidit repetir. Encara que la Nina no us agradi o que no us faci massa gràcia anar a escoltar cançons dels Abba, crec que és un musical que aconsegueix carregar-te les bateries i fer que surtis del teatre amb una dosi de bon humor i bon rotllo que ja val la pena! 
El recinte estava ple de gom a gom i al final de l'espectacle canten el "Waterloo" perquè tothom la balli dret. I ho van aconseguir. Quan ho vaig veure a Madrid el primer que vaig pensar va ser "això a Barcelona no ho aconseguiran perquè tenim fama de seriosos". Doncs res de res tu!!! Tothom dempeus ballant i movent-se!!!

Es nota que avui disposo de temps. Hem fet jornada intensiva, he arribat aviat a casa i per fí he pogut encendre el pc i estar-m'hi una estona!!!
La setmana que ve havia de fer vacances però al final aniré a treballar dijous i divendres. Què hi farem..... més endavant m'agafaré aquests dies de vacances. I per l'any que ve ens han donat avui l'alegria de que tots els divendres de l'any farem jornada intensiva!!!! Sembla una xorrada però el cap de setmana se'ns farà més llarg. Tot i que serà una putada pel Miguel perquè li tocarà a ell passejar la Blanca (jur, jur!!)

Au doncs... espero superar l'escudella, els canelons, els torrons, els polvorons, el dolç i les festes en general i poder continuant actualitzant el meu blog....