El cicle de la vida
Avui he rebut un sms d’una amiga dient que ja havia nascut la seva filla i que totes dues es trobaven bé. El cas és que no sabia ni que estava prenyada!
Aquest fet m’ha recordat a un capítol de “Sexo en Nueva York” on analitzen aquesta situació precisament: el fet que les solteres i les casades s’acaben aïllant i distanciant degut a l’estat civil. Les casades/emparellades amb nens tenen més relació entre elles perquè poden compartir els moments del “primer rotet”, la “primera caqueta”, la “primera papilla”, etc... mentre que les solteres no podem participar-hi perquè és com una galaxia desconeguda i per descobrir.
No és que em consideri soltera perquè visc en parella però com que no paro mai per casa, estic més propera al bàndol de les solteres/sense fills que a les casades/emparellades/amb fills.
I tampoc estic dient que totes les casades/emparellades amb fills només puguin relacionar-se entre elles però es fa més difícil trobar una estona per fer vida social de soltera.
Normalment el vincle ja es trenca una mica al casar-se o anar a viure en parella i els fills encara eixamplen una mica més aquesta esquerda. Quan es vol quedar és complicat que a tothom li vagi bé perquè sempre n’hi ha alguna que té el nen amb febre o refredat.
Però és llei de vida. Com la dels escarbats: “nacen, crecen, se reproducen y mueren”. Aquest és el cicle de la vida i ningú hi està exempt!
.