Cogitare et scribere

Quan un grup t’agrada i el veus en directe ja és una passada. Però si després de veure’ls per primer cop tocar a Bikini davant 800 persones, canvies d’escenari i te’n vas a San Siro amb 65.000 fans més, això ja no té preu.
Dissabte 5 de juliol era el segon dia que omplien San Siro. I jo era allà.
No vaig endur-me la càmara de fotos perquè pensava (pobre de mi) que els italians restringiren l’accés de càmares fotogràfiques o que revisarien què entraves al recinte. Que equivocada estava.... Sort que vaig amagar-ma la càmara de vídeo a una butxaca dels pantalons i en tinc documents gràfics perquè si no, a hores d’ara, m’estaria estirant dels cabells!!
Dues hores de concert, la gent entregada ballant, cantant, saltant (bebent massa alguns i així van acabar) però en definitiva un concert d’aquells que no oblides.
Bikini va ser especial perquè em pensava que seria la primera i única vegada que els veuria en directe però San Siro va ser espectacular, indescriptible, inoblidable....