Se muestran los artículos pertenecientes a Enero de 2008.
Port Aventura
Ara fa un any i mig la colla-pessigolla (Cristina, Miguel, Nuria, Sergio i una servidora) vam anar a Port Aventura a passar un dia d'esbarjo i bons moments. El Sergio va fer aquest vídeo-muntatge que va penjar al YouTube.
Ha de repetir-se algun dia que sortides com aquestes no estan mai de més!!
M'he donat d'alta a una nova web... es diu "Facebook" i és un lloc on la gent pot compartir fotos, vídeos, trobar gent del institut,....
Des de que vaig llegir a la Vanguàrdia que en Rajoy hi estava apuntat, vaig pensar: si aquest és tan modern, jo també! El que passa és que la penya de la meva generació deu estar desfasada amb això d'internet perquè no he aconseguit trobar a ningú de l'època d'EGB o BUP.
Error!! després de buscar gent durant 5 minuts, he aconseguit trobar un antic company de l'EGB!!!
Continuarem intentant-ho......
No demano gran cosa
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa....
Miquel Martí i Pol
Els LIGABUE a Barcelona!!!
El 13/11/07 vaig penjar un vídeo del grup italià Ligabue. És un grup que escolto des de fa anys (potser més de 6!) i que no em canso de sentir....
Avui he vist a la seva web que el proper 11/04 estaran actuant a la sala Bikini. I qui procurarà ser a primera fila fent fotos com una boja???? Servidora!!!!! I si haig d'anar-hi sola perquè ningú vol acompanyar-m'hi tant m'és!!!
Els anys que he hagut d'esperar per veure'ls!!!!!
Pobles curiosos
Aquest mes de gener estic immersa en la facturació. I gràcies a les factures que m'arriben tornades o les que haig de modificar, puc trobar verdaderes joies de noms de pobles. Aquí en van alguns....
Ah!! Si algú coneix cap nom que es mereixi ser al llistat, pot apuntar-lo!!
- Peñaranda de Bracamonte (Salamanca)
- Alcantarilla (Murcia)
- Puente Tocinos (Murcia) -o "Bacon Bridge" en la seva versió anglesa-
- Jun (Granada) -jeu!!-
- La Unión (Murcia) -tindran també un "Hombre lobo a París"???-
- Castalla (Alacant) -la comunicació???-
Descansi en pau
Hallado muerto en su apartamento de Manhattan el actor australiano Heath Ledger
Nueva York. (EFE).- El actor australiano Heath Ledger, protagonista de la película 'Brokeback Mountain' (2005), fue encontrado hoy muerto en su apartamento del centro de Manhattan, informó la policía neoyorquina.
(Perth, 4 de Abril de 1979 - Nueva York, 22 de Enero de 2008)
Emir Kusturica
Per començar el lloc: el Palau de la Música Catalana. T’imagines que en un recinte com aquest has d’anar a veure una orquestra simfònica o un quartet de música clàssica. Doncs no! Els que hi tocaven eren l’Emir Kusturica and the No Smoking Orchestra. Uns totals desconeguts per mi fins el dia d’ahir. La Nuria i la Cristina em van dir que era molt divertit veure’ls i la música estava d’allò més bé. I era correcte! Ens vam passar les dues hores del concert aplaudint i ballant. Si el pobre Domènech i Montaner aixequés el cap i veiés quin tipus de música s’hi escolta al Palau, tornaria a caure a la caixa.
Música balcànica, gitana,... no sé pas com descriure-la. Sons de violí, tuba, acordió, saxo..... amb un ritme trepidant. I l’espectacle del cantant que era com un saltimbanqui.. no parava ni un moment.
Per obrir i tancar el concert, la música que sonava de fons era l’himne rus. Amb això ja s’anuncia quelcom estrany.
Els components de l’orquestra. Te’ls trobes de nit i en un carreró fosc i apretes a córrer. Un tocava en xandall, un altre amb mono de pintor i el de l’acordió duia davantal. El millor -sense cap mena de dubte, però- era el violinista. Semblava tret de la pel·lícula “El Pianista” o qualsevol que tingui lloc a l’Alemanya nazi. Era com veure algú que acaba de ser teletransportat en el temps d’un camp de concentració al segle XXI: pantalons curts de ratlles, samarreta vella i descosida i sabates estripades... Això sí, com tocava el tiu!!! Una passada!!
Resumint: si tornen a actuar a Barcelona, repetiré!
.