Se muestran los artículos pertenecientes a Junio de 2008.
100% naturals i artesanals
Aquestes són les nostres primeres empanadilles fetes totalment per nosaltres: massa, ingredients.... tot fet pels dos mendas!
Bé de fet va ser el Miguel qui se’n va encarregar de tot. Jo era el "pinche" que anava recollint i netejant.
El cicle de la vida
Avui he rebut un sms d’una amiga dient que ja havia nascut la seva filla i que totes dues es trobaven bé. El cas és que no sabia ni que estava prenyada!
Aquest fet m’ha recordat a un capítol de “Sexo en Nueva York” on analitzen aquesta situació precisament: el fet que les solteres i les casades s’acaben aïllant i distanciant degut a l’estat civil. Les casades/emparellades amb nens tenen més relació entre elles perquè poden compartir els moments del “primer rotet”, la “primera caqueta”, la “primera papilla”, etc... mentre que les solteres no podem participar-hi perquè és com una galaxia desconeguda i per descobrir.
No és que em consideri soltera perquè visc en parella però com que no paro mai per casa, estic més propera al bàndol de les solteres/sense fills que a les casades/emparellades/amb fills.
I tampoc estic dient que totes les casades/emparellades amb fills només puguin relacionar-se entre elles però es fa més difícil trobar una estona per fer vida social de soltera.
Normalment el vincle ja es trenca una mica al casar-se o anar a viure en parella i els fills encara eixamplen una mica més aquesta esquerda. Quan es vol quedar és complicat que a tothom li vagi bé perquè sempre n’hi ha alguna que té el nen amb febre o refredat.
Però és llei de vida. Com la dels escarbats: “nacen, crecen, se reproducen y mueren”. Aquest és el cicle de la vida i ningú hi està exempt!
Eurocopa
Estic davant la tele mirant el primer partit de l’Eurocopa per mi: Holanda-Itàlia. Sempre vaig amb l’azzurra (tothom que em coneix ho sap) i és l’única selecció de la que miro els partits als mundials i als europeus.
El que no deixa de ser sorprenent és la quantitat de gent i milions d’euros que mou el futbol. Abans de començar el partit han estat enfocant a les grades: gent i més gent lluïnt els colors de la seva selecció de mil i una formes: samarretes, cares pintades, perruques, un tiu disfressat de soldat romà,... impressionant.
No deixa de sorprendre’m i admirar-me aquesta eufòria que contagia als seguidors de les seleccions i dels equips de futbol en general. No deixa de ser envejable. Jo no crec que ho fes ni pel Barça: quan vaig al Camp Nou em poso la samarreta com a molt però no se m’acudiria pintar-me la cara o vestir-me de pubilla!!!!
Viure a Gràcia
Gràcia és una vila on sempre hi passen coses. A partir d’ara, m’he proposat explicar-les (si pot ser acompanyades d’algun document gràfic) i fer-ne un recull de les que passin a la plaça Joanic i voltants.
Fins ara ja hem tingut assassinats, persecucions de la Urbana, escorcolls dels Mossos, un cadàver al metro, baralles entre paquis....
I la setmana passada una manifestació a favor del Franki i pel seu alliberament. El cert és que el barri està ple de pintades i rètols que en demanaven la seva posada en llibertat i la setmana passada va organitzar-se aquesta mani. El que passa és més que una manifestació semblava una colla de turistes enfilant el camí del Park Güell pel carrer Escorial. Només hi havia quatre gats!!!!
Boxel. El retrobament (I)
Deu anys. Tota una dècada!!! Aquest és el temps que fa que Boxel (la primera empresa on vaig treballar) va plegar. I aquest és el temps que ha passat per molts de nosaltres sense saber de la resta de companys. Ara fa un parell de mesos, a través de la web facebook (www.facebook.com) vaig contactar amb l’Isaac. Ell va ser qui va tenir la idea d’organitzar un sopar per retrobar-nos tots un altre cop i a mi que ja m’agrada això de muntar saraus, vaig posar-m’hi de seguida!!
Així que a través de mòbils, mails, búsquedes a internet, etc. es va contactar amb una bona part de la plantilla. I ahir va ser la gran nit!! Em va fer molta il·lusió trobar-me amb tots ells perquè en guardo molts bons records d’aquells anys i a cap altra lloc crec que arribi a trobar la complicitat, el bon rotllo, les ganes de treballar... que hi havia allà.
Van ser molts dies de feina, dura feina que començava a les 8 del matí i acabava passades les 8 del vespre. En Ramon i jo quedavem molts cops abans (a les 6’45) i aprofitavem per esmorzar plegats al bar del polígon. Encara recordo el cafè amb llet en aquells gots llargs i ratllats de tantes vegades que s’han rentat i un donut. Però també hi havia moments per la diversió, les bromes entre companys, les trucades per prendre el pèl a algun comercial fent-lo creure que havia fet la venda del segle, els clips que volaven entre taules per cridar l’atenció d’algú mentre parlava per telèfon, la pasta de dents enganxada a algun calaix,.... i les festes. Van ser moltes! I de tot tipus: des dels carnavals de Sitges dormint només mitja hora i anant a treballar amb la resaca a sobre fins a balls de salsa en algun lloc perdut de Montjuïch.
Boxel em va formar com a treballadora i com a persona però els companys són els que sempre tindran el meu carinyo.
Ahir va ser el primer sopar però estic conveçuda que n’hi haurà més. El més difícil ja està fet!!
Boxel. El retrobament (III)
Sortida de Bikini. No diré l’hora però era tard, molt tard.
Boxel. El retrobament (IV)
Sortida de Bikini. No diré l’hora però era tard, molt tard.
Nova espècie d'ocell descoberta a Gràcia
Dilluns 23 de juny. 09’45 del matí.
Estic passejant la Blanca, miro amunt i em trobo això en una branca d’un arbre del carrer Ramon y Cajal. Els deuen alimentar molt bé als ocells del barri perquè estiguin tan formosos.
Dimarts 24 de juny. 11’30 del matí.
L’ocell ja ha volat. A l’arbre on ahir estava ara només hi queda una branca trencada. Algú devia enfilar-s’hi per caçar al pobre animaló.
The Fuckland's Invasion (Premià de Mar, 21/06/08)
Segona actuació dels Fuckland’s Invasion coincidint amb el dia de la Música. Plaça de l’ajuntament de Premià de Mar, el poble d’on són el 50% del grup.
Mica en mica... qui diu que els començaments no són durs???? 
Miguel Bosè (Palau Sant Jordi, 26/06/08)
Es resisteix a plegar. L’any passat havia de ser la darrera gira durant un temps de la seva carrera coincidint amb la publicació de l’àlbum "Papito". Però noi, la fama agrada a tothom i els calers més.
Així que l’any passat va venir a Barcelona pel setembre i aquest ho fa el juny. I cap al Sant Jordi que hi falta gent!!!
Té 52 anys, els seus moviments no són els d’abans però a saber com estaré jo d’aquí a 20 anys!!!!
Aquest any només hi va haver un convidat: el Sergi Arola -el cuiner- que va tocar una cançó amb la seva Rickenbacker (la guitarra -es nota que hi ha un músic a la família que domina aquests temes, oi???-)
Sopar comiat Yolanda (27/06/08) (I)
Quina setmaneta més atapeïda: revetlla, concert Miguel Bosè i ahir sopar de comiat de la Yolanda.
Portava 6 anys treballant a Telematel, és una de les super-nenas i ahir vam fer el seu sopar de comiat. No penjo les fotos del sopar perquè estem tots molt formals. Les de la discoteca "Magic" són més divertides!!!
Sort Yolins!!!!!
.