Cogitare et scribere

Buscant per internet he trobat aquesta entrevista que van fer-li a Ligabue després del concert a la sala Bikini. La Gemma i jo no sortim per dos pams!!!

Torno de passejar la gossa, estic esperant l’ascensor i quan arriba a la planta baixa veig com algú del carrer entra. L’espero per compartir l’ascensor i et donen les gràcies. Fins aquí tot normal.
El que m’emprenya és que la gent no faci el mateix: et veuen carregada amb bosses o amb el carret de la compra i com si fossis invisible. I que m’ho facin a mi té encara un passe però que li facin a una persona gran em sembla d’una mala educació impressionant.
Tant invidualistes, egoïstes i narcisistes ens hem tornat que ja no respectem unes mínimes normes de convivència???

Una Champions i dues lligues en 5 anys. Però potser els triomfs no han estat el més important que deixa aquest entrenador a can Barça: la seva manera de ser, el seu tarannà, la forma com sempre ha defensat els jugadors el fan mereixedor d’un 10 com a persona i com a responsable del primer equip blaugrana.
Els jugadors n’haurien d’aprendre d’ell. Es comporten com una colla de mercenaris sense sang. Ells cobren a finals de mes i amb això en tenen prou. Tant hi fa que un munt de gent esperi cada setmana veure o escoltar el partit per poder gaudir amb els seus colors. Tant és que un munt de nens il·lusionats vagin al camp per veure’ls jugar. A ells només els interessa cobrar la nòmina i tenir forces contractes publicitaris. Res més. I si a sobre tenen la sort de lligar-se alguna model o actriu famosa, molt millor!!!
Gràcies Frank. Deixes una empremta important al club i a l’afició. Sort en el futur!!

Tinc el bloc una mica abandonat últimament però hi ha  una bona excusa: no paro per casa els caps de setmana i els dies de cada dia ja en tinc prou amb la feina, la gossa i el pis!

Ara fa 15 dies vam marxar el cap de setmana per celebrar el comiat del Sergio i la Nuria. Dissabte el vam passar jugant al paintball (quin fart de riure i de suar!!), fent orientació (un grup es va perdre però no diré pas qui), tir amb arc.... I a l’arribar a la masia del Nacho de  Santa Maria de Palautordera vam organitzar als nuvis una mini-gincana interior (el temps no acompanyava). Diumenge dinar i tornar cap a casa.

I aquest cap de setmana passat ha estat el del casament. Dissabte a les 14’00 a l’Ajuntament de Barcelona amb el molt honorable Xavier Trias presidint la cerimònia i després cap al BodaFest: una casa de colònies a Gualba reconvertida en una espècie de Primavera Sound on van tocar els “Her only presence”, “Lek Mun”, “lo:muêso”.... Diumenge dinar i tornar cap a casa. I una ja no té edat per portar aquest ritme al cos..... Això havia de fer-ho quan tenia 20 anys i no 30 i molts....

Prometo posar fotos dels dos caps de setmana ben aviat!!!

Vestint-nos pel paintball.... els monos no van acabar tan nets com a la foto!!

Si hi havia algú que pogués organitzar un casament alternatiu als convencionals, aquests havien de ser la Nuria i el Sergio.
Van casar-se a les 14’00 del dissabte 17 de maig i vam acabar la celebració el diumenge a les 16’00h.!!!
Cap de setmana intens i difícil d’oblidar: casa de colònies, més de 90 persones, concert des de la una fins a les sis de la matinada, alcohol, festa i moltes, moltes ganes de passar-s’ho bé.

Sort que el Risto no va venir a la festa!!!

Etiquetas: Bodafest, Friends

M’encanta aquesta sèrie (Cuatro, dijous 22’30) i em declaro fan incondicional del Guillermo Toledo. Em sembla que des de "Porca Misèria" que no m’enganxava a una sèrie espanyola però aquesta m’encanta. Estan fent la segona temporada i no té desperdici!