Se muestran los artículos pertenecientes al tema Oci.
Boxel. El retrobament (IV)
Sortida de Bikini. No diré l’hora però era tard, molt tard.
Boxel. El retrobament (III)
Sortida de Bikini. No diré l’hora però era tard, molt tard.
Boxel. El retrobament (I)
Deu anys. Tota una dècada!!! Aquest és el temps que fa que Boxel (la primera empresa on vaig treballar) va plegar. I aquest és el temps que ha passat per molts de nosaltres sense saber de la resta de companys. Ara fa un parell de mesos, a través de la web facebook (www.facebook.com) vaig contactar amb l’Isaac. Ell va ser qui va tenir la idea d’organitzar un sopar per retrobar-nos tots un altre cop i a mi que ja m’agrada això de muntar saraus, vaig posar-m’hi de seguida!!
Així que a través de mòbils, mails, búsquedes a internet, etc. es va contactar amb una bona part de la plantilla. I ahir va ser la gran nit!! Em va fer molta il·lusió trobar-me amb tots ells perquè en guardo molts bons records d’aquells anys i a cap altra lloc crec que arribi a trobar la complicitat, el bon rotllo, les ganes de treballar... que hi havia allà.
Van ser molts dies de feina, dura feina que començava a les 8 del matí i acabava passades les 8 del vespre. En Ramon i jo quedavem molts cops abans (a les 6’45) i aprofitavem per esmorzar plegats al bar del polígon. Encara recordo el cafè amb llet en aquells gots llargs i ratllats de tantes vegades que s’han rentat i un donut. Però també hi havia moments per la diversió, les bromes entre companys, les trucades per prendre el pèl a algun comercial fent-lo creure que havia fet la venda del segle, els clips que volaven entre taules per cridar l’atenció d’algú mentre parlava per telèfon, la pasta de dents enganxada a algun calaix,.... i les festes. Van ser moltes! I de tot tipus: des dels carnavals de Sitges dormint només mitja hora i anant a treballar amb la resaca a sobre fins a balls de salsa en algun lloc perdut de Montjuïch.
Boxel em va formar com a treballadora i com a persona però els companys són els que sempre tindran el meu carinyo.
Ahir va ser el primer sopar però estic conveçuda que n’hi haurà més. El més difícil ja està fet!!
.